Paleolític Inferior

En el Paleolític Inferior la cova fou utilitzada temporalment per l'home caçador recol·lector en les seves estades estacionals per l'indret. Restes de fauna (rinoceront, hiena, cérvol, cavall...) i indústria lítica han palesat la seva ocupació per l'ésser humà des del Paleolític.

Talla del sílex

Neolític

Durant el Neolític Antic (4.600 anys a. de C.), l'ésser humà, que tot just havia après a conrear la terra i a domesticar alguns animals, convertí el vestíbul de la cova en el seu hàbitat permanent. Aquí hi practicà la talla del sílex, bona part del qual era destinat a la construcció de falç per segar els cereals. Fabricà les primeres ceràmiques conegudes amb el nom de ceràmica cardial. Inicià el conreu dels camps propers, així com la ramaderia. I continuà caçant pels paratges dels entorns.

Neanderthalià

Bronze Final

A la Sala de la Mamella s'hi trobà un important amagatall d'objectes de bronze, constituït per dues "agulles" discoidals finament treballades, una espasa, una destral de bores i un punyal de llengüeta. El conjunt es pot datar cap al 850-800 a. de C.

Període Ibèric

En aquests moments, el més profund de la cavitat esdevingué un lloc de culte o enterrament, amb rituals d'ofrenes. A la Sala del Llac, a 425m. de l'entrada, a prop del riu subterrani, aparegué un ric jaciment de ceràmica ibèrica de factura tosca (450-400 a. de C.).

Període Iberoromà

Els sediments, dipositats a poc a poc per les aigües a l'entrada de la cavitat, aniran augmentant amb temps fins a tapar-la, amb la qual cosa el vestíbul esdevindrà un lloc inhabitable. Tanmateix, en aquests sediments aparegueren troballes de ceràmica de parets fines: kalathos, gobelets, gerretes bitroncocòniques, amforetes... pertanyents als segles II-I a. de C.

Recuperar el passat