Evolució de les espècies

Situació

L'entrada a la cova es troba al sector nord de la vila de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), a uns 50 metres del naixement del riu Francolí i de l'anomenada Font Major, d'on li ve el nom.

Descobriment

Fou descoberta l'any 1853, degut a la casual perforació d'un pou dins el nucli urbà. Però no es redescobrí al món científic fins al 1956.

Formació geològica

Les aigües de les pluges, que des dels temps remots han caigut als vessants septentrionals de les muntanyes de Prades, s'han precipitat cap al pla de la Conca de Barberà tot formant un conjunt de barrancs que apleguen les precipitacions d'uns 37 km2. Bona part d'aquestes aigües conflueixen en un extens alzinar de sòls sorrencs situat a uns 5 km. de l'Espluga. Degut a la gran capacitat de filtració d'aquests terrenys, les aigües que hi circulen arriben a escolar-se per complet cap a l'interior de la terra. Sota aquests terrenys hi jeuen grans llenques de conglomerats carbonatats terciaris ( Oligocè Inferior 38-21 milions d'anys). Aquestes roques, que soterrades es perllonguen fins a la font Major de l'Espluga, on afloren a l'exterior, són dissoltes per l'acció de l'aigua carbònica, que eixampla les esquerdes i forma buits i conductes intercomunicats que en els darrers trams formen la Cova de la Font Major.

Descripció

La cova travessa bona part del nucli urbà de l'Espluga. Hi ha uns primers 400 m. de recorregut sec, a partir dels quals apareix un riu subterrani que, provinent d'amples galeries, s'endinsa per un conjunt de diàclasis o esquerdes fins a sortir a l'exterior per la Font Major. Després de 465 m. de riu subterrani es troba el primer sifó, a la Sala del Pou de la Biela, galeria d'uns 8 m. d'alçada. A partir del sifó, les exploracions fetes fins l'any 1990 han donat a la cova una llargada de 3.590 m. de galaries. En conseqüència, per la seva longitud, esdevé una de les coves més llargues del món formades en conglomerats.