UN MOMENT EN LA VIDA D'UN GRUP DE NEANDERTALS
Text que reprodueix l'audiovisual de l'hàbitat neandertalià de la Cova de la Vila

Som a començaments de la darrera glaciació. Lentament el clima empitojora i els hiverns cada vegada són més freds.

A l'entrada de la cova sovint hi ha llargues candeles de gel i la neu és present a l'exterior durant bona part de l'hivern.

Fa poc temps que un grup d'éssers humans neandertalians s'ha instal·at a la cova per passar el rigorós hivern. La caverna esdevé un lloc temperat, espaiós, amb una gran lluminositat que penetra per l'entrada. A més, es troba prop del riu, un bon lloc per estar a l'aguait quan els animals hi vagin a abeurar.

L'indret és, doncs, del tot adequat si no fos per la presència de les hienes de les cavernes que tenien fet el seu cau dins un forat. El refugi que han trobat és excepcional i cal defensar-lo a vida o mort, perquè de ben segur els permetrà sobreviure uns mesos més.

La foguera també serà vital per la seva supervivència, dóna llum i escalfor en les llargues nits hivernals i foragita els animals, a la vegada que possibilita la cocció dels aliments i, si cap més important, serveix per atansar tots els membres als seus redós i potenciar la comunicació.

Un d'ells, amb una llarga estaca amb la punta endurida al foc, ha pogut abatre un cérvol mentre estava abeurant prop del riu. L'esquarterament es fa dins la cova, al recer d'altres depredadors. Fa uns dies van matar un rinoceront aigües amunt del riu, però només pogueren portar a la cova les parts més nutritives de la bèstia i la resta fou abandonada als carronyers.

La seva capacitat per fabricar nous i diversos tipus d'eines és essencial per la subsistència, gràcies a què han desenvolupat una nova tècnica de tallar la pedra que els permet aprofitar les ascles de sílex i donar-los la forma desitjada. Fabriquen puntes de sílex per afilar les llances i javelines de ginebró o pi que després endureixen al foc, i ganivets per poder escurar la carn dels ossos. Aquesta diversitat d'eines els permet tenir més i millors armes i per tant poder caçar més animals i, en definitiva, tenir més aliment quan els fruits silvestres escassegen.

Una de les dones treu el greix d'una pell amb un rascador de sílex que han fabricat. Aquesta nova eina els ajuda a obtenir pells més flexibles i càlides per suportar els rigors del fred. L'hivern serà llarg i cal recollir tot allò que la natura els ofereix a la tardor con aranyons, glans, cireres d'arboç, mel i alguns peixos pescats al riu per complementar la dieta de carn dels propers mesos.

L'hivern passat una de les dones perdé un altre nadó a causa del fred. El van enterrar com tenien costum junt amb un tros de carn i flors. No havien tingut tanta sort de trobar una cova com aquesta. Per la primavera espera un altre fill, mentre cal alimentar bé el gran amb el nutritiu moll de l'os del rinoceront que van abatre fa uns dies. Certament, en el seu món només hi tindran cabuda els més forts i tot i així difícilment sobrepassaran els trenta hiverns. Sobreviure dia a dia serà la raó de la seva existència.