TESTIMONIS ARQUEOLÒGICS D'OCUPACIÓ CONTINUADA DE LA COVA
Text que reprodueix l'audivisual de l'excavació arqueològica simulada de la Cova de la Vila

Si em permeteu, com arqueòloga d'aquesta excavació simulada, mentre vaig fent la meva feina, us explicaré els diferents nivells d'ocupació humana d'aquestes coves.

Mireu, des que la Cova de la Font Major es redescobrí l'any 1956, les troballes arqueològiques han estat freqüents i a la vegada sorprenents.

Diria que un fet a destacar és la seqüència estratigràfica quasi continuada d'utilització de la cova per l'ésser humà en tots els temps , des del paleolític fins l'actualitat.

En aquesta excavació podeu veure a la part inferior un primer nivell de sediments que contenen restes paleolítques. És evident que una cova com aquesta, insòlita pels entorns, prop d'un corrent d'aigua, amb gran lluminositat, temperada i situada al bell mig d'un pas natural com és la vall del riu Francolí, cridà l'atenció de l'ésser humà des que trepitjà aquestes terres .

Vegeu, en un segon nivell de sediments, vestigis del període neolític, època en què la cova fou ocupada permanentment per una comunitat humana sedentària que desenvolupà per primera vegada la ceràmica.

Més amunt, en un tercer nivell, hi ha evidències de la utilització de la caverna com un lloc d'amagatall d'objectes durant l'edat del bronze.

En un quart nivell estratigràfic es pot apreciar la presència de restes de la cultura ibèrica i iberoromana, moment en què el més profund de la cavitat, on apareix un riu subterrani, fou convertit en un lloc d'enterrament i culte.

Però, vet aquí que en els primers segles de l'era cristiana, l'entrada de la Cova de la Font Major, que ara veureu, degué quedar tapada, ignorant-se l'existència de la major part de les galeries d'aquella cavitat fins a meitats del segle XIX. Tanmateix, aquestes galeries on ara estem situats, més àmplies i amb dues entrades, romangueren obertes i degueren soplujar un petit nucli de poblament en els primers temps de l'edat mitjana. Són els nivells medievals d'ocupació d'aquesta cova o “espluga”.

Ja en el segle XX, aquestes galeries foren utilitzades per envellir cava i posterioment com a lloc de cultiu de xampinyons. Fins i tot, durant la Guerra Civil espanyola, aquesta cova serví de polvorí a l'exèrcit republicà en el decurs de la batalla de l'Ebre, fins que fou volat. Podeu veure encara restes de material de guerra per aquesta paret del meu darrera.

Finalment, durant els anys seixanta i setanta, dins la Cova de la Font Major, es representà un pessebre vivent. Actualment, gràcies a les excavacions arqueològiques i treballs efectuats, anem recuperant el passat més llunyà de la cova i el donem a conèixer a través d'aquest recorregut que esteu fent. Serà la nostra aportació al present i la nostra petjada pel al futur.

Però…, vegeu, vegeu la cova, que jo seguiré excavant...