|
Per tal de donar a conèixer l'aspecte geològic i arqueològic de la cavitat, l'any 1993, amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona i el Servei Territorial d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de l'Espluga i el Centre d'Estudis Locals crearen un projecte d'adequació de la cavitat per poder ser visitada pel públic amb la màxima cura en preservar el jaciment
arqueològic i l'estructura geològica de la cavitat. Des de llavors rep una mitjana anual de 46.500 visitants i s'ha convertit en una eina didàctica al servei de l'ensenyament, gestionant pel Patronat Municipal de la Cova de la Font Major (Catalunya). Recentment s'ha habilitat la cavitat adjacent –Cova de la Vila- com a museu dedicat al paleolític, amb la qual cosa la temàtica exposada abasta des del començament dels temps fins la romanitat. Una visió conjunta de la prehistòria tractada d'una forma científica, didàctica i planera.

Vestíbul de la Cova-Museu de la Font Major (Catalunya)
Dedicat al període neolític (4.600 a. de C.), on s'hi exposa d'una manera didàctica la forma de vida dels primers pagesos.

Nivell freàtic de la cova
Per sota del sòl actual discorre, a través de les graves i sediments, un corrent d'aigua que aflora a pocs centímetres així que es realitza una perforació.

Recorregut
museïtzat
Dins l'ambient natural de la cova s'hi exposen amb rigor científic i de forma didàctica les formes de vida dels primers pobladors, des del paleolític fins la romanitat. Una segona part explica com es formà la Cova de la Font Major. Audiovisuals i reconstruccions d'hàbitats prehistòrics apropen el visitant a la prehistòria.

Tall de sediments

Maqueta interactiva de sedimentació
Materials dels vessants nord del Bosc de Poblet
arrossegats per l'aigua han estat dipositats a l'interior de la cavitat.

Representació hipotètica d'un personatge de l'hàbitat neolític
Entorn d'unes restes de fogaina trobades, s'ha reconstruït un moment de la vida dels primers pagesos que habitaren
permanentment la cova. Un conjunt de vuit personatges de tamany natural i reconstruïts segons els patrons de restes arqueològiques, donen vida a un hàbitat neolític, on un audiovisual explica l'activitat d'aquella societat que visqué en aquest indret el 4.600 a. C.

Reconstrucció hipotètica d'un enterrament neolític
La mort, tan present en aquella societat, està representada en aquesta sepultura. Diferents enterraments foren trobats al vestíbul de la cavitat, amb els seus corresponents aixovars funeraris. En aquest cas se'n mostra un, amb ofrenes de peces de sílex, collarets, braçalets, destrals votives i vasos ceràmics.

Emmanegament d'eines (falç, destral de pissarra i fletxes)

neolític a Catalunya
|