|
El museu es troba ubicat dins
mateix de les galeries de la Cova de la Vila i la Cova de la
Font Major, cavitats que foren excavades per l’aigua en
uns terrenys de conglomerats carbonatats per on discorre un
corrent subterrani que, al sorgir a l’exterior per la
Font Major de l’Espluga, forma el naixement del riu Francolí,
després d’haver recorregut quilòmetres de
galeries pel subsòl del vessant
septentrional de les
Muntanyes de Prades. Els darrers trams d’aquesta cavitat
que travessen de llarg a llarg el poble de l’Espluga,
formen un conjunt de galeries que ultrapassen els 3.600 m. de
cavitats descoberts fins ara.
Barranc de Castellfollit
La major part dels barrancs i rierols del bosc de Poblet es filtren cap a l’interior de la terra per formar la Cova de la Font Major
Engollidor del barranc de Castellfollit en el seu pas per la zona de la Mata
Corrent subterrani de la Cova de la Font Major
Aigua, pedra i fantasia formen la simfonia subterrània de la cova de la Font Major. Elements naturals pacientment harmonitzats per la naturalesa que en milions d'anys han creat capricioses formes pètries, i han fet del lloc un indret únic a les nostres contrades.
Però, com es formà la cova de la Font Major?. Quan aquestes terres que avui coneixem com la Conca de Barberà no eren més que part del fons marí d'un gran mar, en el qual s'anaven dipositant, entre altres materials, còdols arrodonits que s'anaven cimentant per les pressions, provinents dels rius de les serralades, ja s'estaven formant en les profunditats aquestes roques que contemplem i que coneixem com a conglomerats carbonatats.
Sorgides durant l'era terciària, en el període anomenat oligocè inferior, fa 38 a 24 milions d'anys, i fragmentades amb esquerdes, a causa de les fortes pressions que suportaren, avui encimbellen un bon nombre de tossalets de l'entorn de l'Espluga.
Una gran llenca d'aquestes roques, existent al peu del vessant nord del massís de Prades i soterrada entre altres materials sorrencs i argilosos del pla de la Conca, començà a ser perforada per l'acció de l'aigua, iniciant així el procés de formació de la Cova de la Font Major.
Des de temps remots, les aigües de les pluges i els desgels de les neus caigudes en passades èpoques glaciars pels vessants de les muntanyes que guaiten a la Conca, així com la presència del frondós Bosc de Poblet que actua a mode d'esponja, han conferit a aquest sector un important grau de retenció hídrica.
La major part d'aquestes aigües s'han precipitat cap al pla de la Conca, tot formant un conjunt de rierols i barrancades com la del Titllar, els Torners, les Fargues, la Pena i principalment la de Castellfollit que aplega les aigües dels vessants de l'Argentada i del Tossal Rodó.
La majoria d'aquests barrancs, que en conjunt recullen l'aigua d'uns 37 km², conflueixen en la zona coneguda com la Mata, extens alzinar que es perllonga fins el Riu Sec, antiga capçalera del Francolí que fa pensar en importants cabals del riu en temps passats.
Però, el sòl de la Mata està format per materials sorrencs i en conseqüència de gran capacitat de filtració, dipositats damunt d'aquests conglomerats.
Aquesta capacitat de filtració ha fet que bona part de les aigües aportades pels barrancs s'escolessin durant el seu pas per aquests
terrenys. Podem dir, sense por a equivocar-nos, que la Mata és un gran camp de dolines o embuts per on es filtren les aigües cap a l'interior de la terra.
Aquesta circumstància, junt amb la capacitat dels conglomerats subjacents désser dissolts per l'aigua carbònica, que eixampla les fisures o fractures existents en la roca, tot formant buits i conductes intercomunicats, fa que les aigües adoptin una circulació soterrada.
Una vegada esdevinguda la circulació subterrània, per pressions hidrostàtiques i per l'erosió del propi corrent, s'han anat formant conductes i galeries, convertint-se en un vertader riu subterrani que acondueix les aigües capa a la Font Major, gràcies a la direcció que prenen aquests conglomerats vers aquest punt i al gradient o desnivell existent.
Durant milers i milers d'anys, aquests corrents subterranis han format pacientment en els conglomerats quilòmetres de galeries.
L'acurada exploració de la cavitat que s´ha fet en els darrers anys, ha donat com a resultat una llargada de més de 3.590 metres de galeries, la qual cosa fa que la Cova de la Font Major assoleixi la denominació internacional de “gran cavitat”.
En
conseqüència, ens trobem dins d'una de les coves més llarlgues del món formades en conglomerats.
Però l'exploració no ha acabat, qui sap si noves galeries esperen a ser descobertes. Tots els indicis fan pensar en un perllongament de la cavitat molt més enllà del que avui coneixem.
Bosc de Poblet - Muntanyes de Prades
|
