El Descobriment

La cova de la Font Major fou descoberta l'any 1853. Tanmateix, la vila havia pres el nom d'Espluga (cova) vuit-cents anys abans.

Es coneixia, potser, fa segles aquesta cavitat?. El fet és que un conjunt de fenòmens naturals, insòlits pels entorns, confluïren en l'indret: la sortida d'un riu subterrani i la presència de nombroses balmes i cavitats, determinaren probablement el topònim durant l'Alta Edat Mitjana.

Gran Cavitat

Les exploracions espeleològiques realitzades a partir del 1956, data en què fou redescoberta pels mitjans científics, fins l'any 1990, han ultrapassat els 3.590 metres de galeries i han recorregut bona part d'un riu subterrani que sorgeix a l'exterior per la FONT MAJOR. Això fa que aquesta cova assoleixi l'estàndard internacional de "gran cavitat" i que, per les seves dimensions, sigui una de les coves més llargues del món, formades en conglomerats.

Jaciment Arqueològic

Des que fou redescoberta, aparegué un jaciment arqueològic que testimonià la presència de l'home en la cavitat 4.600 anys a. C., moment en què albergà una comunitat neolítica que hi visqué permanentment.

Tanmateix, les darreres troballes han posat de manifest importants restes arqueològiques que es remonten al paleolític inferior.